La actual Societat de la Informació ha variat la forma en que es produeix la interacció comunicativa entre els humans. A diferència de la comunicació convencional (premsa escrita, ràdio, o televisió), els nous instruments per a la propagació de la informació permeten que els seus usuaris no siguen només consumidors, sinó també productors dels seus propis missatges. Aquests nous missatges s'integren dia a dia en internet conformant la anomenada web 2.0, com la major plataforma comunicativa y col·laborativa de la història. Com a conseqüència, es disposa d'un gran volum d'informació digital en el que es combinen múltiples llengües (multilingualitat), formats de representació (multimodalitat) i registres d'ús amb diferents graus de ritualitat (formal/informal) i especialització, emesos des de diferents actituds subjectives i des de diferents situacions d'espai i temps que han de ser analitzades i compreses per sistemes intel·ligents per a la seua adequada explotació per organitzacions i particulars.