Informàtica Aplicada a la Traducció:
normes del curs

Professorat: Mikel L. Forcada, Carlos Pérez Sancho i Raül Canals i Marote
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Universitat d'Alacant
http://www.dlsi.ua.es/~mlf/iat

Curs 2007-2008, primer quadrimestre, actualitzat el dia Sep 22, 2007

Sessions i normes

Examen:

50% de la nota global; s'ha de repetir complet si la qualificació és menor que 4,00.

Portafolis:

50% de la nota global, dividida en dues parts:

Part obligatòria:

almenys el 30% de la nota global (el percentatge s'anunciarà durant el curs).

Part opcional:

com a màxim 20% de la nota global (el percentatge s'anunciarà durant el curs).

El portafolis s'ha de repetir si la qualificació és menor que 4,00.

Bibliografia

• Arnold, D., Balkan, L., Meijer, S., Humphreys, R.L., Sadler, L. (1994) Machine Translation: an Introductory Guide, Oxford: NCC Blackwell [esgotat; text electrònic disponible per Internet:
  http://www.essex.ac.uk/linguistics/clmt/MTbook/]
• Bouillon, P., Clas, A., eds. (1993) La Traductique, Montréal: Presses de l'Université [es tracta d'una col·lecció excel·lent d'articles de diversos autors sobre traducció automàtica].
• Forcada, M.L., Pérez Ortiz, J.A. (2004) Informàtica Aplicada a la Traducció: notes de classe amb exercicis i problemes resolts, http://www.dlsi.ua.es/~mlf/iat/llibreiat/.
• Haynes, Colin (1998) Breaking down the language barriers: machine translation, the technology that can no longer be denied, Londres: Aslib.
• Hutchins, W.J., Somers, H.L. (1992) An Introduction to Machine Translation, London: Academic Press. Existeix una versió en espanyol, Introducción a la traducción automàtica, editada per Visor en 1995.
• Krings, Hans P. (2001) Repairing texts: empirical investigations of machine translation: post-editing processes, Kent (Ohio): Kent State Univ.
• Loffler-Laurian, A.M. (1996) La traduction automatique, Villeneuve d'Ascq: Presses Univ. Septentrion.
• Moser-Mercer, B. (1994) "Schnittstelle Mensch-Maschine: Interaktion oder Konfrontation?", in Snell-Hornby, M., ed. Übersetzungswissenschaft - Eine Neuorientierung (2a ed.), Tübingen: Francke; p. 311-330.
• Newton, J., ed. (1992) Computers in translation: a practical appraisal, London: Routledge.
• Niremburg, Sergei, ed. (1987) Machine translation: theoretical and methodological issues Cambridge University Press: Cambridge.
• Owens, R., ed., (1996) The translator's handbook, Londres: Aslib [vegeu, en particular els articles de Samuelsson-Brown, G. "New Technology for Translators" i de Somers, H. i Rutzler, C. "Machine Translation"].
• Sager, J.C. (1993) Language Engineering and Translation: Consequences of automation, Amsterdam: Benjamins.
• Somers, H., ed. (2003) Computers and Translation: A translator's guide, Amsterdam: Benjamins.
• Trujillo, A. (1999) Translation engines: techniques for machine translation, Londres: Springer-Verlag.
• Weber, Nico, ed. (1998) Machine translation: theory, applications and evaluation : an assessment of the state-of-the-art, Sant Augustin: Gardez!.

Objectius detallats

"Accés als instruments de treball per al suport a la tasca de traductor. Traducció automàtica i semiautomàtica i integració de sistemes."

B₁: Què estudiarem en aquest curs? Conéixer les modalitats i l'abast de l'aplicabilitat de la informàtica a la traducció, reconeixent quines parts del treball de traducció poden ser automatitzades i quines no.
1. Entendre el concepte de traducció automàtica.
2. Distingir les dues modalitats bàsiques de traducció semiautomàtica: traducció automàtica assistida per les persones i traducció humana assistida per l'ordinador.
3. Saber enumerar i descriure breument eines informàtiques que poden ser útils per al treball de traducció.
Sessió A₁
B₂: Ordinadors i programes. Dominar alguns conceptes bàsics sobre el funcionament dels ordinadors personals que permeten millorar-ne la utilització pràctica i la comprensió de les seues aplicacions a la traducció.
1. Diferenciar clarament maquinari (hardware) i programari (software).
2. Conéixer i comprendre les unitats bàsiques amb les quals es mesura la grandària de les dades i la capacitat d'emmagatzematge: bit, octet (byte), kilooctet (kilobyte), megaoctet (megabyte), gigaoctet (gigabyte).
3. Distingir els diferents tipus d'emmagatzematge existents, les seues característiques, capacitat típica, permanència i velocitat: memòries RAM, mitjans magnètics (disquets, discos fixos, etc), mitjans òptics (CDROM, DVD).
4. Entendre l'organització de les dades emmagatzemades com fitxers que tenen un nom i una localització en l'estructura de directoris d'un disc i ser capaços d'organitzar sistemes de fitxers en la pràctica.
5. Comprendre la noció de programa d'ordinador com seqüència d'instruccions executables i clarament especificades.
6. Comprendre les nocions de processador, de conjunt d'instruccions i de velocitat o freqüència i les seues implicacions quant a la possibilitat d'executar programes escrits per a altres processadors: la família Intel i els seus clons (des del 8088 fins als últims Pentium o Athlon).
7. Comprendre la noció de sistema operatiu com un conjunt de programes que gestionen els recursos de l'ordinador personal per a facilitar el funcionament de la resta de programes que s'hi executen. Distingir clarament entre sistema operatiu i les aplicacions més usades (processadors de text, etc.); prendre consciència de la necessitat d'especificar sempre el sistema operatiu per al qual ha estat escrita una aplicació.
8. (*) Comprendre la importància de la noció d'algorisme a l'hora de formular una tasca abans de la seua programació i la conveniència de disposar de llenguatges de programació d'alt nivell.
9. (*) Aprendre a veure el sistema operatiu com un conjunt de programes que són el factor comú que permet que els programadors se centren en allò que és específic de cada aplicació.
Sessions A₂-A₄, L₁-L₃.
B₃: Internet. Conéixer un conjunt de conceptes bàsics sobre Internet i la seua aplicació a la tasca de traducció.
1. Saber què és una xarxa d'ordinadors i una xarxa de xarxes i ser conscients de l'interés de posar els ordinadors del món en una xarxa de xarxes única com Internet.
2. Conéixer els tipus de serveis als quals es pot accedir per Internet amb èmfasi en aquells que poden ser d'interés per a traductors: bases de dades terminològiques, diccionaris, enciclopèdies, textos unilingües i multilingües sobre un tema concret, etc.
3. Aprendre a usar de manera eficient els cercadors disponibles per a realitzar recerques bàsiques (documents que continguen determinades paraules o expressions).
4. Comprendre el concepte de localitzador (URI) i les parts de què es compon. Conéixer la identificació de màquines concretes de la xarxa mitjançant noms.
5. Entendre la noció d'hipertext i el funcionament dels hiperenllaços.
6. Reconéixer la utilitat i el funcionament del correu electrònic, de les llistes de distribució, de la missatgeria instantània i (*) dels grups de notícies.
7. Conéixer el maquinari i el programari necessaris per a navegar per Internet des de casa: modalitats d'accés (mòdems telefònics, ADSL i de cable), tarificació, velocitats de transmissió de dades.
8. (*) Aprendre a realitzar recerques avançades (p.ex., per a localitzar documents que contenen enllaços a versions en diferents llengües del mateix document).
9. (*) Conéixer la identificació de màquines concretes de la xarxa mitjançant números IP i la relació entre números IP i noms (servidors de noms, gestió i venda de noms de domini, etc.).
Sessions A₅, L₁-L₃.
B₄: Textos i formats. Saber alguns conceptes fonamentals sobre l'emmagatzematge, el format, l'estructuració, la presentació, la creació i la manipulació de documents de text.
1. Distingir entre la codificació dels caràcters d'un text i la resta de les informacions no estrictament textuals denominades col·lectivament format.
2. Comprendre la necessitat dels esquemes de codificació de caràcters i les implicacions del seu ús (necessitat d'especificar-lo, problemes de conversió, etc.). Conéixer els esquemes més comuns: ASCII, ANSI (família ISO-8859, Windows CP 1252, etc.), Unicode, UTF-8, etc.
3. Comprendre la necessitat dels formats, la seua doble utilització per a regular la presentació i per a establir l'estructuració dels continguts i els conflictes entre aquests dos últims objectius.
4. Conéixer els formats més usuals que codifiquen la informació de format com caràcters legibles (per a les persones) i la seua utilitat: formats derivats de SGML: HTML, la família XML, etc.; RTF, Postscript.
5. Conéixer els formats que usen codis binaris (no legibles): formats comercials de processadors de textos, PDF, etc.
6. Conéixer les etiquetes bàsiques d'HTML i aplicar aquest coneixement a la generació en el laboratori de documents HTML vàlids.
7. Comprendre algunes nocions bàsiques sobre llenguatges de marques basats en XML: marques, elements, entitats, atributs, validació mitjançant DTD, etc. i saber-los implementar pràcticament en el laboratori etiquetant un document seguint una DTD i validant-lo automàticament contra la mateixa fins obtenir un document vàlid.
8. Aplicar aquests coneixements a la traducció en el laboratori de documents XML (directament amb un editor de propòsit general o a través d'un programa especialitzat) de manera que es preserve el format i la validesa del document.
9. Comprendre la varietat de mecanismes de creació, transmissió i manipulació de documents de text: processadors de text, fitxers adjunts al correu electrònic, etc.
10. (*) Conéixer el funcionament (maquinari i programari) i les limitacions de tecnologies auxiliars com ara el reconeixement automàtic de textos escrits i el reconeixement automàtic de la parla.
11. (*) Comprendre l'ús de fulls d'estil (p.e., CSS, XSL) per a produir una o diverses presentacions a partir d'un document on el format indica l'estructuració del contingut (p.e., en XML).
Sessions A₆, A₇, L₄ i L₅.
B₅: Usos de la traducció automàtica. Conéixer les maneres d'utilització real de la traducció automàtica a pesar de la seua imperfecció.
1. Distingir, entre les aplicacions de la traducció automàtica "imperfecta" les de disseminació (difusió, publicació) de les d'assimilació (comprensió, screening) i les diferències en els requisits tècnics d'ambdós grups d'aplicacions.
2. Distingir les diferents modalitats d'assistència en la traducció automàtica assistida per les persones: preedició, postedició, interacció (interfícies de diàleg bilingües i unilingües, ergonomia).
3. Conscienciar-se de la conveniència de conéixer detalls sobre el funcionament dels sistemes de traducció automàtica per a agilitar la tasca professional de postedició.
4. (*) En el camp de l'assimilació, reconéixer els avantatges de la integració de la traducció automàtica en processos de comunicació (xat, correu electrònic) i d'adquisició d'informació (navegació traduïda) i els requisits tècnics d'aquests (velocitat, manteniment del format, etc.)
5. (*) En el camp de la disseminació, comprendre el concepte de llenguatges controlats com a alternativa a la preedició repetitiva i les seues implicacions sobre la inteligibilitat, la consistència d'estil i el manteniment dels textos originals.
Sessió A₈.
B₆: Ambigüitat. Identificar l'ambigüitat del llenguatge humà com una de les causes fonamentals de problemes en traducció automàtica, comprendre la diversitat dels seus mecanismes i identificar clarament la naturalesa de l'ambigüitat d'un enunciat donat.
1. Comprendre les causes de l'ambigüitat de les oracions en el marc del principi de composicionalitat semàntica (que descriu l'assignació d'interpretacions a una oració): ambigüitats lèxiques, estructurals o sintàctiques i mixtes i el seu efecte en la traducció.
2. Conéixer els tipus bàsics d'ambigüitat lèxica: homografia, polisèmia, anàfora amb expressions explícites i anàfora a través de categories buides, i identificar-los clarament en oracions ambigües.
3. Comprendre els mecanismes bàsics de l'ambigüitat estructural o sintàctica: ambigüitats d'adjunció, ambigüitats causades per la coordinació i pel moviment de constituents, etc.; identificar-los clarament en oracions ambigües.
4. Identificar clarament les situacions d'ambigüitat mixta (lèxica-estructural) o ambigüitat estructural d'origen categorial.
5. (*) Conéixer els fonaments de les estratègies usades per a intentar resoldre automàticament cada tipus d'ambigüitat: les limitacions d'aquestes estratègies, les fonts d'informació en les quals es basen (cotext), els mètodes basats en regles i mètodes estadístics i els corresponents mètodes mixtos.
6. (*) Comprendre el paper de l'el·lipsi (no relacionada amb pronoms nuls) en l'ambigüitat estructural pura i mixta d'oracions tals com les coordinades, comparatives, etc.
Sessions A₉ i A₁₀.
B₇: Com funciona la traducció automàtica? Conéixer les estratègies bàsiques de traducció automàtica i la seua implementació en fases o tasques consecutives ben diferenciades i aprendre a identificar-les analitzant els resultats de traducció de textos reals o sintètics (creats a propòsit).
1. Aprendre a usar com a model de referència la traducció mot per mot (procés de substitució lèxica mecànica de les paraules de la frase origen per equivalents constants i independents del context) i distingir-la clarament del concepte vague de traducció literal.
2. Reconéixer en les estratègies usades pels sistemes comercials disponibles en el laboratori l'aplicació de refinaments intuïtius
   de la traducció mot per mot (resolució de l'homografia categorial usant el context immediat, inclusió d'algunes expressions multimot en el diccionari, ús de l'anàlisi morfològica per a reduir els diccionaris bilingües, ús de regles de reordenament i d'establiment de la concordança de contacte, etc.), identificant amb tant detall com siga possible les regles usades.
3. Distingir les limitacions d'aquestes estratègies i comprendre la necessitat d'abordar-les mitjançant una anàlisi més profunda de les oracions.
4. Comprendre l'arquitectura clàssica de traducció automàtica (l'arquitectura de transferència), les seues fases (anàlisi, transferència i generació), els seus diferents tipus (transferència morfològica, sintàctica i semàntica), les seues representacions intermèdies, el seu funcionament, la informació que usen en cada fase i la seua organització, i els avantatges de la seua modularitat a l'hora de construir nous traductors.
5. Reconéixer els sistemes de interlingua com a cas límit dels sistemes de transferència i comprendre els seus avantatges a l'hora de construir sistemes de traducció entre moltes llengües.
6. (*) Derivar les diferents estratègies de traducció automàtica com aproximacions (de vegades molt radicals) a una hipotètica aplicació automàtica del principi de composicionalitat semàntica. Relacionar aquestes aproximacions amb l'abandó del preconcepte que "el traductor sempre necessita comprendre per a traduir".
7. (*) Comprendre la naturalesa de les operacions que es realitzen en el mòdul de transferència per a transformar les representacions abstractes de les oracions originals en les corresponents a les seues traduccions (p. ex., manipulació d'arbres sintàctics).
8. (*) Conéixer l'existència i els fonaments bàsics de les aproximacions inductives (és a dir, basades en l'aprenentatge a partir de textos bilingües) a la traducció automàtica; en particular, de les anomenades traducció automàtica estadística i traducció automàtica basada en exemples.
Sessions A₁₁-A₁₃ i L₆ i L₇.
B₈: Com avaluem la traducció automàtica? Saber usar la comprensió del funcionament dels sistemes de traducció automàtica per a avaluar amb el nivell tècnic adequat i amb criteris clars i ben fonamentats els programes disponibles actualment sobre ordinadors personals.
1. Saber identificar i ordenar segons la seua importància els aspectes que s'han d'avaluar per a decidir si un sistema és adequat o millor que un altre: la qualitat (problemàtica de l'avaluació quantitativa mitjançant la postedició), la facilitat d'ús, l'extensibilitat (dels diccionaris, de les regles, etc.), la velocitat (important en aplicacions d'assimilació), l'ús de memòria, etc.
2. Ser conscient de la inadequació, en aquest context, d'una comparança directa entre traducció humana i automàtica, en vista dels diferents usos i propòsits.
3. Valorar la conveniència de conéixer l'estratègia de traducció d'un sistema a l'hora d'avaluar-lo.
4. (*) Saber realitzar l'avaluació d'un sistema de traducció automàtica tenint en compte que el sistema serà assistit per persones (estimació dels costos de traducció, amortització, entrenament, etc.).
5. (*) Ser capaç d'estudiar els resultats de la traducció automàtica de textos reals i sintètics (formats per conjunts de prova ben elegits) per a identificar i caracteritzar el mètode usat i predir els resultats en situacions similars encara no vistes, de cara a una avaluació més profunda i fonamentada.
6. (*) Conéixer altres aplicacions de l'avaluació de la traducció automàtica a més de l'adopció de sistemes: avaluació (diagnòstica) durant el desenvolupament.
Sessions A₁₄, L₇ i L₈.
B₉: Memòries de traducció. Entendre la importància de les memòries de traducció com a solució eficient al problema de les traduccions humanes de textos amb un grau alt de repetitivitat.
1. Comprendre el concepte bàsic de memòria de traducció com base de dades i el seu gestor associat: cada fitxa com unitat de traducció amb més d'una variant de traducció (per a cada llengua) i amb altres anotacions (algunes similars a les de les bases de dades terminològiques).
2. Comprendre la necessitat de preprocesar els textos bilingües existents per a segmentar-los (seguint unes regles predeterminades), alinear-los (amb assistència humana) i extraure'n les unitats de traducció que s'usaran per a futures traduccions.
3. Entendre el mecanisme de pretraducció usat pel gestor per a textos nous: segmentació del text origen, recerques exactes i aproximades en la base de dades i presentació del text pretraduït amb indicació de la fiabilitat de cada segment.
4. Conéixer l'avantatge de traduir sempre usant les memòries de traducció per la facilitat d'afegir, després de posteditar la pretraducció realitzada pel programa, les noves unitats de traducció a la memòria existent.
5. Ser capaç de reproduir pràcticament en el laboratori el cicle complet d'ús d'una memòria de traducció (creació a partir de textos, explotació per a traduir textos nous i actualització de la memòria), usant una memòria de traducció del mercat.
6. Conéixer l'existència de l'estàndard TMX (basat en XML) d'intercanvi de memòries de traducció entre els distints programes i les seues característiques principals.
7. (*) Comprendre les limitacions i avantatges d'usar segments automàticament identificats tals com oracions o ítems de llistes o menús (balanç entre cobertura i precisió de la memòria).
8. (*) Ser conscient dels problemes que poden sorgir quan es comparteixen memòries de traducció entre traductors (inconsistències d'estil i terminològiques, qüestions d'autoritat en el manteniment, etc.).
Sessions A₁₅, L₉ i L₁₀.
B₁₀: Bases de dades lèxiques. Comprendre alguns conceptes bàsics del funcionament de les bases de dades i aplicar-los a les bases de dades lèxiques o terminològiques.
1. Comprendre alguns conceptes fonamentals de les bases de dades: registre o fitxa, camps (i especialment, els camps índex), consultes, altes, baixes, modificacions.
2. Comprendre que la recerca en una base de dades ordenada no necessita consultar totes les fitxes, i que el nombre de consultes augmenta només en una cada vegada que es duplica el nombre de fitxes (recerca dicotòmica).
3. Conéixer la utilitat del manteniment i de la consulta de bases de dades lèxiques o terminològiques per a accedir a vocabularis d'especialitat i per a aconseguir traduccions amb coherència terminològica.
4. Conéixer els camps típics d'una fitxa terminològica (en el seu ús estàndard d'un concepte per fitxa): termes en les diferents llengües, informació morfosintàctica, definició o definicions (incloent diagrames o dibuixos), camp temàtic, autoria, data, remissions (des de les definicions a altres fitxes).
5. (*) Ser capaç de crear en la pràctica, usant un gestor de bases de dades terminològiques, una petita base (creant la fitxa tipus i unes quantes fitxes sobre un parell de temes diferents), i de realitzar-hi consultes intel·ligents.
6. (*) Entendre el concepte d'indexació d'una base de dades per a permetre recerques veloces per més d'un camp (camps índex) sense necessitat de tenir una còpia completa de totes les fitxes per cada possible camp d'ordenació.
7. (*) Conéixer l'existència d'un format estàndard d'intercanvi entre gestors de bases terminològiques (TBX, basat en XML) i les seues característiques bàsiques.
Sessió A₁₆

Footnotes: